dijous, 12 de febrer de 2015

FESTES DEL POBLE



Del llibre TOUS MEMORIA PROPERA d’Elisa Vidal Mas.

                                                         FESTES DEL POBLE

          Les festes dels pobles eren en els segles passats, molt, molt importants. La vida es nodria de feina, més feina i moltes obligacions familiars o religioses, totes les vessants de la vida eren molt reglamentades, quasi sempre amb lleis no escrites, que, de vegades, eren encara més dures que aquestes.
          Així, les festes eren una illa de tolerància, en què el jovent, que a vegades vivia dispers, tenia l’oportunitat de trobar-se i tractar-se i, per més carrabines que portessin enganxades, sempre els era possible trobar alguna manera d’esmunyir-se per esquivar-les.
          Parlant amb la gent gran, he constatat que hi ha algunes festes, que les recorden ells mateixos, n’hi ha d’altres que recorden haver-les sentit explicar als seus avis. Algunes n’hi ha finalment que es troben ben documentades.
          Seguint el curs del any, una de les primeres que trobem es  la festa de Sant Antoni dels rucs, que era una de les festes més importants. Es feia ofici amb orquestra, i sortint de missa es beneïen les cavalleries, que anaven netes i polides com cap més dia, i després per les Eixides altes i Carrer Major seguien els Tres Tombs que feien goig de veure. A la tarda, gran ball amb la orquestra que es llogava per tot el dia.                        La festa de Sant Sebastià, era i és la festa major petita i vot de poble. Missa i processó al matí i ball a tarda. Amb els anys, ha anat perden importància, però es l’únic vot de poble que encara es conserva.      
Per carnestoltes, la gent es disfressava i es feia la "pasacalle". Al vespre, ball a la Plaça Major del poble, on s’ha obsequiava la concurrència amb una xocolatada, cuinada a dins de gibrelles. Més cap aquí, avanç de la guerra, el dimecres de cendra anaven a enterra el carnestoltes, en deien, però el que feien era una bona berenada amb una esqueixada de bacallà.
          La festa de Pasqua era molt sonada, el dinar i encara o és. Ja el dissabte els caramellaires anaven a cantar per les masies durant tot el dia, i es quedaven a dinà en alguna d’elles. Des del poble els i portaven el dinar i alguna de les dones de la colla els servia. L’endemà sortien ben d’hora, sortien quasi sempre dues colles que omplien el poble de cançons i alegria.       
          Els Dilluns de Pasqua es feia aplec a Santfores i era costum fer-hi ball amb orquestra. De vegades n’hi havia dos, un a l’era de davant i l’altre a l’era del darrera l’ermita, per aquelles coses de diferents societats o picabaralles. A l’Ajuntament es troben documentats plets, deguts a les esbatusses que si produïen per gelosies o duels entre jovent. Si venien joves forasters i volien ballar amb les noies del poble, per exemple, ja estava armada. O començaven les disputes per qualsevol rancúnia o malentès no aclarit. Amb poc ni havia prou perquè comencessin les disputes amb cops de puny, paraules gruixudes i pedrades per menys de cinc cèntims, i no era estrany que surtis a relluí alguna navalla. Així moltes vegades s’acabava la festa com el rosari de l’aurora, amb gent encrespada i algun ferit. I això explica les denuncies, sentencies i anys d’enemistat entre pobles veïns.
          Cada any es feia processó, al tercer dia de les festes de Pasqua, cap a la capella de Sant Pere per fer-hi l´aplec. Fins que, en la visita pastoral del senyor Bisbe del 1753, si troba el manament, que s’arregli la citada ermita en el termini de sis mesos, perquè està indecent. Si no s´arregla es prohibeix de dir-hi missa. I com que mai no es va arreglat, s´ha perdut aquesta tradició.
          El Corpus ha estat de sempre festa notable. Amb la processó com a acte principal, on les catifes fetes amb flors i el treball aportat pels veïns de manera espontània, són l’element principal. Les catifes es recuperarenals anys 40, després de la guerra fins avui de manera ininterrompuda.
          Els vots de poble que teníem amb sant Isidre i sant Roc eren festa de precepte al poble i la gent els seguia ben de prop, celebrant-los amb missa sonada i ball a la tarda. Antigament el poble celebrava per Sant Roc una fira de la qual no en sabem res, però que segons el llibre del mil·lenari del nostre poble, fou concedida pel rei Felip II a la nostra comunitat.(1)
          El jovent tenia costum de cantar pels carrers tots els dissabtes al vespre.
          A l’estiu, començaven per Sant Joan les festes del carrer Joan Godó, ara Carretera, per Sant Jaume les del carrer Major, a l’agost les dels carres La Font, Mina, Hors. Al setembre, les que comprenien el poble antic, o sia tota la zona del castell fins els carrers que tancaven les voltes; eren conegudes com les festes del Poblet i per celebrar-les totes, guarnien els carrers amb garlandes de paperets, globus, boix, i es feia ball i gatzara que durava tota la nit. Es pagaven les festes aportant un tant cada casa.

          L’únic que n’ha quedat de les festes del Roser d’octubre, es el record, i la música del ball de les coques. Avui dia s’ha recuperat a l’Octubre, junt amb l’esmentada festa, després de molts anys sense celebrar-se.
          En les festes principals com la Festa Major, es ballava el ball de Faixes no un cop, sinó un rera l’altra durant tot el dia, fins i tot es ballava pujant les escales de l’església. Més antigament es ballava també el de Moros i Cristians, recordant que, un dels últims anys que es ballà, s’anar a Guimerà a portar-lo. L’avi de cal Pati encara recorda una estrofa que deia el rei moro, "Quemaremos las iglesias sin dejar ni un altar, toda la tierra de Europa será mi mandar". Els motius de la lletra solien ser sàtires contra la gent o costums i creences del poble, o contra els de les bandes rivals; els treien els drapets al sol, ridiculitzant-los sense pietat.
          Queden les festes majors de les masies, a on es reunien per veïnats un cop l´any. Allí, amb la música d’un acordió, d’un violí, o d’una gralla, feien ball a la sala de la masia que, de manera rotativa, tenia el privilegi d’acollir la festa.
          Hi deu haver moltes més festes perdudes en el temps, de les quals no en queden vestigis ni records. Però les que ens queden val la pena que les conservem. Són un dels fets diferencials que ens permeten no perdre’ns dins d’aquest món, que tot ho iguala per vaig, i que sempre perd, pel camí, una bona part de la personalitat de cada poble.
                                                                    _________________
1.Vegeu el llibre “Tous mil anys de Història” pàg. 173.

diumenge, 1 de febrer de 2015

CALENDARI DEL MES DE FEBRER


14-01-15: Reunió de Junta. Els nous membres de la Junta prendran possessió i es distribuiran els càrrecs.

Fins el 21 de febrer, exposició de les pintures de l'Enric Senserrich.

Treball per organitzar la Primavera Cultural 2015.

RESUM DEL MES DE GENER

23-01-2015: A la tarda vàrem anar a l’escola a parlar amb els nens, anant a veure una barraca de pedra seca, a prop de l’escola.

25-01-2015: al matí es va celebrar l’Assemblea General Ordinària dels Amics. Es va fer un repàs del 2014, i es va exposar les línies generals pel 2015.
x

Acabada l’Assemblea es va inaugurar l’exposició de pintures d’ Enric Senserrich “UNA AFICIÓ TARDANA”