TRAVESSA DE FLIX A FLIX
El bon amic Joan Orèn Galcerà de Flix de l'Ebre, ens ha fet arribar aquesta travessa, pels amants de les caminades..
Travessa
caminant de Flix de Tous a Flix de l’Ebre
A principis d’Agost vaig realitzar la travessa
caminant, de Flix a Flix. Vull dir: de Flix (l’Anoia, Tous) a Flix (Ribera
d’Ebre), 140 km.
Una ruta, estudiada pel cas, seguint el GR-7, que coincidia fins a meitat
trajecte, i l’altra meitat, seguint carreteres, camins i senders, fins i tot
creuant la serralada del Montsant, fins arribar al nostre Flix, baixant pel
camí dels Vingalis, en el seu últim tram des de La Palma d’Ebre. El Flix de la
comarca de l’Anoia, és un llogaret situat dins el terme municipal de Sant Martí
de Tous. En un anterior escrit a la
Veu de Flix, ja vaig fer esment d’aquest lloc. Els veïns de
Tous, estan plenament identificats amb el nom de Flix, per totes les
referències toponímiques que es poden trobar dins el seu terme. Actualment el
centre d’aquest llogaret, està representat per una casa-fortalesa molt gran,
completament en ruïnes, seguit d’unes construccions més petites al voltant. En
el llibre “Tous, mil anys d’història”, l’historiador Antoni Pladevall, ja
esmentava que hi havia un nucli de població anomenat el terme de Flix a l’any
1079, segle XI (hem de recordar que el Flix nostre, no va ser conquerit als
moros fins el 1153).
Aquesta casa-fortalesa, que els veïns de Tous anomenen
actualment, Cal gran de Flix, està situada tot just al costat de Tous, sobre un
turó perfectament orientat cap a l’oest i amb un camp de visió privilegiat. De
fet el “Castell de Flix”, com se l’ha arribat a anomenar, està millor situat,
que el Castell de Tous, que es troba al centre de la població.
Donç bé, desprès de diverses vegades visitant el lloc,
vaig decidir emprendre l’aventura d’unir els dos Flix caminant, seguint una
ruta natural. Possiblement emulant aquells primers pobladors que en el segle
XI, van venir de molt lluny per repoblar una nova terra i que donades les
oportunitats que es van obrir més enllà, van decidir avançar i ocupar les
terres abandonades pels moros, travessant així, els rius Gaià i Francolí, fins
arribar al gran riu nostre: l’Ebre.
Així que volguent-me sentir com una persona d’aquella
època, vaig començar a caminar, amb l’utillatje mínim i tota la il.lusió pel
davant.
El primer dia vaig caminar: Flix (L’Anoia) – Cabra del
Camp (Alt Camp): 35 km.
Seguint el GR-7, passant per Bellprat, Pontils (on es
creua el riu Gaià), Vallespinosa, pujant per la serra del Puig Cristià, i
baixant fins Cabra del camp. El paisatge, com és típic a la Catalunya central, és de
immensos camps de blat i cereals i boscos d’alzines. Sota bosc de boix i
grèvol. La presència humana en aquest indrets és ben escassa; sort d’una rabosa
que en va fer companyia una estona, i les perdius que aixecaven revolada al
veurem. Un cop passat Pontils, en vaig trobar amb la primera figuera del camí.
Quan puges fins el coll de la
Romiguera (665m), et sents una puça davant les valls immenses
que has de travessar. Desprès la baixada es fa interminable, fins arribar a
Cabra del Camp, un poble que sembla aturat davant la presència (davant mateix)
de la serra de Jordà i la cresta del Barretet. Quan arribes aquí, ja veus que
alguna cosa canviarà. Cabra del Camp i el Pont d’Armentera van ser nuclis de
poblacions avançades al Segle XI, davant les poblacions àrabs de les muntanyes
de Prades i el castell de Siurana.
El segon dia vaig fer: Cabra del Camp (Alt Camp) – La Riba (Alt Camp): 15km.
Continuant pel GR-7, passes per Prenafeta, L’illa,
Vilaverd i finalment La Riba.
El paisatge canvia. Anem deixant els
camps de cereals, per les vinyes, olivés, ametllers i horts. Es nota la
presència del riu Francolí i la terra més fèrtil. L’olor dels camps és més
intensa. Els boscos són més frondosos amb forta presència de fenoll, timó i
romaní. Fins i tot, la segona rabosa que em vaig trobar ja feia més bona cara
que la primera. El GR-7, et porta per la cara nord de les serralades. Veus
sempre Montblanc al fons i tots els masos i alous repartits per tota aquesta
vall tan fèrtil.
El tercer dia: La Riba (Alt Camp) – Capafonts (Baix Camp): 17 km.
Deixant el GR-7. Puges pel riu Brugent cap a Farena
seguint la carretera, i desprès fins a Capafonts seguint el mateix curs del
riu. La pujada fins a Farena, impressiona pel congost tan estret i per la
presència de les muntanyes tan a prop teu. Sembla que et vigilin contínuament.
A l’arribar a Farena, ens endinsem pel riu Brugent
creuant-lo diversos cops en doble sentit fins arribar a Capafonts pel pont
vell.
El quart dia: Capafonts (Baix Camp)-La Morera de
Montsant (Priorat): 32 km.
Pujant per la carretera de Prades, et desvies a
l’arribar dalt al coll fins Siurana. El camí és ben llarg ja que s’ha de donar
una gran volta, donat el traçat tant escarpat del massís. Trobarem trams del
camí que encara romana empedrat com antigament. A l’arribar a Siurana, val la
pena estar-se una bona estona gaudint del paisatge i sentint la vella història
d’un passat gairebé desconegut. Seguint carretera avall, férem cap a
Cornudella. Aquesta baixada, possiblement hagi estat la més ferragosa de tota
la travessa, perquè són 8km que no s’acaben mai i amb molta pendent. Un cop a
Cornudella, ens espera 9 km
de pujada constant fins arribar als peus de la serralada de Montsant. Els camps
de vinya són espectaculars i la roca brillant del sol de la tarda que sobresurt
per tota la serralada, és impressionant. El fet d’anar caminant fa que puguis
adonar-te dels petits detalls i sentir-te molt humil davant la natura que
t’envolta.
El
cinquè dia: La Morera
de Montsant (Priorat) – Palma d’Ebre (Ribera d’Ebre): 26 km.
Possiblement,
aquest tram hagi estat el de més compromís de tots els dies. Travessar el Parc
Natural de la Serra
del Montsant, no és una tasca fàcil i menys anant sol com anava. Pràcticament
des dels mateixos carrers de La
Morera (743m), comences a grimpar la muntanya per un estret
corriol. Vaig decidir pujar pel grau de la Grallera que semblava més fàcil. Un cop dalt,
penses que ja has acabat de pujar, però et trobes dins del canal dels
codolells, que vol dir caminar entre mig d’unes dunes sobre un sol de pedra
gravosa i sempre en constant pendent, fins arribar al sender principal que
travessa tota la serralada longitudinalment d’Albarca fins Cabacés. En aquest
punt estàs a 1098m. Un cop aquí has de caminar en direcció Cabacés. Dalt de la Serra de Montsant, el
paisatge és molt àrid. Solament hi ha matoll baix i molt separat un de l’altre.
Els pocs pins trobats, estan senyalats dins del mapa, com una curiositat. El
sender sembla en bones condicions al principi, però s’ha d’anar molt en comte,
si vas, com jo, cap a Margalef, perquè el trencall no està ben indicat.
Finalment, guiat més per la intuïció que per el mapa, vaig arribar a Margalef,
baixant pel camí de l’ermita de Sant Salvador. Han estat 10km compromesos, però
encara em quedava força per continuar el dia. Arribat aquest punt, i ja
veient-me més a prop del meu objectiu, vaig pujar per la pista de Margalef a
Bellaguarda, fins topar amb el terme de Flix. Com ja sabem, el terme de Flix
arriba a Bellaguarda (Les Garrigues), seguint l’estret marge del riu de la Cana des del seu naixement
fins la seva desembocadura a l’Ebre (un dit de 16 Km. de llargada per 500 m. d’ample, de mitja). Un
cop aquí, em vaig voler entretenir en visitar, un altre cop, la Cova del Palau.
Fa
uns set anys, Carles Prats, periodista i divulgador històric, veí de Cabacés,
va fer una descoberta amb el seu company Josep Ferrer dins el terme de Flix.
Concretament la Cova
del Palau, esta situada a la punta del terme de Flix, entre Bellaguarda i La Bisbal de Falset, en una
zona que li diuen “Els Masos”. El Carles ho descriu como una balma rocosa amb
inscripcions en llatí del segle XIV i XV, on es pot veure clarament escrits en
la roca, textos com els següents:
In caro mea riesibuo: Ho vaig
rebre en la meva pròpia carn.
Delam (entor): Verb llatí,
lamentar.
Per saecula saeculorum amen:
Pels segles dels segles, amen.
Aquestes
frases van acompanyades de varis dibuixos esquemàtics. Destaca una figura
humana colgada, altres dues figures humanes agitades al terra, una de elles amb
una punyal clavat al cap, i finalment, varies siluetes de mans amb mutilacions
als dits. Carles creu que és un antic assentament medieval on es constata
clarament presència humana. A més Carles, va recollir moltes ceràmiques
escampades al voltant i datades del segle XV. Jo he estat dues vegades i puc
dir que he vist els textos escrits a la roca i tots els dibuixos esmentats. La
zona està molt verge i necessitaria de una prospecció molt més acurada i
científica de la troballa. L’escriptor Jose Luís Espejo, va llegir la
publicació del Carles i va aprofitar tota aquesta informació quan va publicar
el seu llibre “ Leonardo, los años perdidos” 2009. En aquest llibre es parla
del possible origen català i també càtar de Leonardo. Associa la Cova del Palau com un
assentament càtar. El motiu d’aquesta associació és perquè també es sospita de
que apareix la paraula Maria Magdalena (no demostrat). Bé, com tot això és, pot ser
nou per molta gent, he aprofitat per fer-ne cinc cèntims.
Seguint
la ruta des de Margalef, finalment vaig acabar a La Palma d’Ebre per passar-hi
la última nit, abans d’arribar al final de la travessa.
El
sisè dia i últim, La Palma
d’Ebre – Flix: 15 km.
Baixant pel camí asfaltat dels
Vingalis, vaig arribar on volia. Assentat
una bona estona al mirador de dalt de la boca bovera amb els peus, que ja van
dir prou, repassava mentalment tot el viatge, l’esforç realitzat i la il.lusió
complerta. Potser solament ha estat la passejada capriciosa d’un flixanco, però
també la ruta que va seguir molta gent en èpoques passades, buscant un lloc
millor per viure, i aquí, vora l’Ebre, molts somnis es van complir.
Durant la travessa s'han trobat 3 masos i una muntanya amb el topònim de TOUS.
Durant la travessa s'han trobat 3 masos i una muntanya amb el topònim de TOUS.
Origen de la paraula “FLIX”.
L’origen de la paraula “FLIX"; es pensa que
ve de FLYSCH, paraula alemanya d’origen suïs.
Vol dir lliscament de terres. En geologia
es parla dels FLYSCH.
Són típics a Suïssa a les altes muntanyes
de la zona dels grisons, tocant a Àustria i Itàlia. FLIX pot ser una
llatinització de FLYSCH.
Una altra versió seria que “FLIX” pot venir
de “iflix” fortalesa musulmana.
Podria esser un castell de frontera dels musulmans.
Aquesta possibilitat és menys probable ja que llavors tots els castells
musulmans s’anomenarien “iflix”, nom genèric que no ha quedat com ha tal en les
construccions musulmanes.
Joan Orén Galcerà i Miralles
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada