diumenge, 27 de maig de 2012

ACABA LA PRIMAVERA CULTURAL A TOUS 2012

Després del concert d'ahir a la tarda a l'Ateneu, acaben les activitats programades per aquesta Primavera Cultural a Tous 2012, on diferents entitats de Tous han organitzat un seguit d'activitats culturals.
En defensa de la llengua catalana a Catalunya i en suport a l'Obra Cultural Balear, totes les activitats han tingut una bona acollida.
En el concert de l'Escola de Música de Tous i l'extra escolar de teatre de l'AMPA Cérvola Blanca, vam poder gaudir de la música que interpreten els alumnes de música, on van interpretar diferents peces el grup de vent i el grup de corda. El grup de veu, conjuntament amb el grup de teatre, van interpretar LA CANTATA DE LA CÉRVOLA BLANCA i LA CANTATA DE LA SENYORA DE TOUS, obres inspirades en les nostres llegendes i que els mateixos alumnes de l'Escola de Música van compondre.
Felicitar a tots el participants, pel treball fet, en especial als professors per la seva dedicació i bona feina.

* * *

Els Amics de Tous, properament us informarà de les noves activitats programades per aquest any 2012. 

diumenge, 20 de maig de 2012

CONCERT DE PRIMAVERA


El proper dissabte dia 26 de maig de 2012, a les 7 de la tarda a l’Ateneu de Tous, l’Escola de Música de Tous i l’AMPA de l’Escola Cérvola Blanca a través de les activitats extraescolars, presentaran el concert de primavera LES NOSTRES LLEGENDES.

L'Escola de Música i l'AMPA participen en les activitats de la Primavera Cultural a Tous 2012 i donen suport a les activitats en favor de la llengua catalana.
 

Les Llegendes, font per interpretar l'origen de la Catalunya Nova


El passat divendres 18 de maig de 2012, en Joan Carles Borrego ens va parlar de les llegendes, font per interpretar l’origen de la Catalunya Nova. Va fer un repàs de com sorgeixen les llegendes i dels diferents temes que en parlen, entre d’altres de la conquesta de les terres del Penedès als sarrains. La vetllada va comptar amb la projecció de diferents castells del Penedès. Aprofitant l’avinentesa va presentar-nos el seu llibre: “EL PENEDÈS LLEGENDARI”, recull de llegendes penedesenques.

Agrair la seva participació en els actes de la Primavera Cultural a Tous 2012 en defensa de la llengua catalana a Catalunya i suport a l’Obra Cultural Balear de Mallorca.

dimarts, 15 de maig de 2012

AL VOLTANT DEL PA


           (Una nova història del lloc de Tous explicada per un dels seus avis, ens dona una mica més de prespectiva de com anaven les coses en temps passats) Del llibre TOUS MEMÒRIA VIVA d'Elisa Vidal Mas.             


            Parlant amb una àvia del nostre poble, de coses d’abans, m’explicà el record d’un fet que té un ganxo especial, tan pel cas en si com pel context que l’envolta.
            Ella havia sentit explicar que un avi de casa seva, ja gran, era molt de la broma. Era amic de bromes pesades amb què solia importunar els que no li queien gaire bé, sols per fer-los la punyeta. Tenia ben amargat un altre avi, si fa o no fa de la mateixa quinta, perquè cada cop que el veia, li engegava en veu alta davant de tothom: “mira, ja passa aquell que fa pudor”. Però un dia que el bromista sortia del forn del poble–aleshores era a cal Bató–, menjant un tall de coca, passava just per aquell lloc l’avi que sempre era objecte de la seva mofa. Quan aquest el va veure se li llança al damunt, i d’una ganivetada el deixà mort al moment, sense temps ni per l’extremunció.
            Segons el que l’avia recorda, aquets desgraciats fets succeïren el segle passat. Mentre m’explicava aquest cas, anava intercalant referències de com es feia el pa en aquells dies, que em semblaren prou curioses i interessants com per recollir-los per escrit.
            Em deia que en totes les cases hi havia pastera. Era una taula  preparada per a fer la feina de pastar. S’aixecava la tapa i a dins, en un sotataula bastant fondo, es feia la pasta. Per llevat es feia servir una mica de pasta de la fornada anterior. No es feia pa gaire sovint, almenys als pobles. Com que la pasta es portava al forn del poble, sols es coïa un cop cada vuit o quinze dies.
            Un cop encès el forn, el forner per saber si estava prou calent, el primer que enfornava era una coca, que tastava ell mateix i algun veí que en aquell moment anava a ajudar... a menjar.
            Pocs dels veïns que portaven la pasta a coure pagaven amb moneda. Quasi tothom ho feia en espècie: donaven una part de la pasta al forner i ell, ajuntant tot el que li havien deixat, feia pa per a la seva família. Així resultava que el pa de casa seva era de tots colors.
            El pa cuit durava molts dies i es guardava en postades al rebost de la casa, un pa al costat de l’altre. No hi feia res que s’assequés o be es florís, perquè així allargava més. Com bé diu la dita: “pa tou i llenya verda, tiren la casa a perdre”.                
            Aquesta manera de fer, durà fins ben entrat el nostre segle, en què es començà a mecanitzar la fabricació del pa. Amb el nou sistema, la família portava la farina al forn, i, mentre n’hi tenia, podia anar a buscar pa, pagant només la feina. Fins que arribà el sistema actual, que no té res a veure amb els vells mètodes.
            Sembla que algú podria dir llegint aquestes ratlles que: el pa, la vida i la mort, no deixen d’estar units en una mateixa sort.*

            * Text redactat a partir de les explicacions de la Maria de cal Marimon.

dilluns, 14 de maig de 2012

LES LLEGENDES, FONT PER INTERPRETAR L'ORIGEN DE LA CATALUNYA NOVA

 



 Conferència a càrrec de
 Joan Carles Borrego


El proper divendres dia 18 de maig a les 9 del vespre al Casal de Tous.