RESUM DEL MAIG


TRASLLAT: estimats Amics/ges, us volem dir que el trasllat o canvi de local, ja es un fet. Gràcies a tots els que ens heu donat un cop de mà.
El més urgent era buidar el local on estàvem, ara queda per fer tot el referent a la nova seu, pujar i distribuir els mobles al segon pis (encara falta pintar), preparar els baixos per poder fer-hi exposicions... i tot el que anirà sortint, que aquestes coses aviat són dites, però tarden més a ser fetes.
D’aquí en avant cada dissabte ens dedicarem a l’organització de la nova seu, en la qual cosa us convidem a col·laborar-hi si us be de gust. Com més mans més aviat es podrà tornar a començar a fer les activitats acostumades, com ara gaudir de noves exposicions.

CONFERÈNCIA: El dia 15 la Rosa Vendrell ens va donar una esplèndida conferència sobre la llibertat, tan femenina, com la del dret a decidir de qualsevol persona si tan quan es gran, com si es jove.

MERCANOIA: El dia 24, varem anar a Rubió amb el Mercanoia, allà no va fer massa bon dia.

ESCOLA: el passat dia 26 de maig, varem anar per últim dia en aquest curs a passar una tarda amb els nens de la escola. Va ser molt agraït i gratificant.
Quan veies aquelles caretes, totes amb els ulls espurnejant, escoltant interessades, aixecant les mans per tal de participar, preguntant o contestant... es un goix tenir el privilegi de poder passar aquestes estones al seu costat. Aquest últim dia, varem recordar tot el que havíem tractat aquest curs i tots es recordaven de tot! Són extraordinaris.

Una de les constants de la nostra associació, es la d’enfortir la nostre identitat com a poble, mitjancen el coneixement de la nostra realitat passada i present.
En aquest moment que ens toca viure, en que la globalització engloba tot els pobles, absorbint i igualant per baix totes les societats del món occidental, hi ha el perill d’igualar o aigualir els signes d’identitat dels pobles, seguin els models que dona la televisió.
Un altre perill que pesa sobre els llocs petits es la proximitat amb ciutats, que moltes vegades fan que acabin sent satèl·lits dels nuclis més grans.
Només podran subsistir les viles petites tal i com som, com a uns ens únics i irrepetibles, si són capaces de conservar la seva cultura, la seva història i si la seva gent es capaç d’encomanar als seus nens l’amor que tots sentim per el lloc on hem nascut o, on hem triat viure, perquè ens ha semblat el millor per ells.
El coneixement del nostre passat i de tot el que ens envolta, forma part de les arrels amb que hauríem de dotar als nostres menuts, per tal que poguessin caminar amb seguretat el camí de la vida, a més a més, de les que hereten de les respectives famílies.
Un nen que sap qui és, es un nen més segur d’ell mateix, per tan més fort davant les adversitats.
Els nois/es que saben qui són i de on són, es clar que s’hauran d’enfrontar amb les dificultats de la vida com tothom, però en el moment en que els vents bufin esquerps, si tenen les arrels bens fortes i fondes, les aguantaran molt millor. Siguin on siguin, saber qui són, sempre els servirà de referent i en això, ens fa molta il·lusió poder posar-hi el nostre granet de sorra.
Aquesta tasca ens agradaria compartir-la amb tots vosaltres pares, no perquè fóssiu una part passiva, sinó ben activa de la nostra Associació, que pogués ser viscuda al costat dels vostres fills.

“Si sabem de on venim, sabrem cap on anem”

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

ELS REMEIS

EL PANNA (La llegenda)

L'ESCOLA D'ABANS I DE MÉS ABANS